• Imprimeix

100 cims més emblemàtics de Catalunya

L'ICGC va mesurar amb precisió els 100 cims més emblemàtics de Catalunya


Per invitació de la Union Nationale des Géomètres-Experts (UNGE) l'ICGC va participar, els dies 2-4 de juliol de 2015, en l'expedició: Mesures 3D Pique/Pica d'Estats – Mesure Transpyrénéenne / Mesura Transpirinenca, amb l'objectiu de mesurar, amb el màxim de precisió, el cim més alt de Catalunya i del departament francès d'Arieja.

El nivell de precisió assolit en els resultats d'aquesta mesura corroboren i doten de més consistència les mesures fetes a la Pica d'Estats en la campanya dels 100 Cims, l'any 2010, i confirmen el valor de la seva cota ortomètrica en 3 143,45 m, que es pot consultar en la fitxa corresponent: 

Introducció

En la primera Jornada sobre cartografia i excursionisme, celebrada a la seu de l'ICGC el maig de 2004 i organitzada per l'Institut, Geoestel i l'Editorial Alpina, l'ICGC es va comprometre a calcular l'altitud real dels cims més destacats de Catalunya, atenent així les inquietuds recollides en la trobada.

L'ICGC va compilar una selecció dels cims més emblemàtics de Catalunya considerant llur significació geogràfica, llur relleu en el món de l'excursionisme o segons llur notorietat cultural, històrica o emotiva. Així doncs, la llista contemplava tot tipus de cims, independentment de llur altitud, sempre que quedessin circumscrits dins de la Catalunya administrativa. Considerant els criteris establerts per a la selecció, la llista es va trametre a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Direcció General de Turisme, que hi van aportar comentaris i suggeriments.

Com s'ha dut a terme la mesura

Per a determinar la nova altitud de cada cim, s'ha fet servir el següent procediment.

En primer lloc, s'ha monumentat un senyal geodèsic en un punt estable, sigui substrat rocós o una peça d'obra, proper al cim. L'ancoratge del senyal geodèsic s'ha fet perforant amb un aparell trepant i fixant el senyal al forat mitjançant adhesius especials a base de resines epoxi. A més, aquest senyal ha quedat integrat dins l'entorn i només n'és visible la part superior de la cabota, sempre deixant ben visibles les inscripcions i el codi de punt.

Després, s'ha mesurat l'altura (el·lipsoïdal) del senyal geodèsic mitjançant GPS. Sempre que les condicions de mesura ho han permès, s'ha utilitzat el sistema de correccions diferencials en temps real RTKAT, observant cada punt com a mínim quatre vegades independents (tornant a estacionar l'aparell cada vegada) amb un interval de 20 minuts com a mínim entre observacions. En els altres casos, s'han fet 2 observacions GPS estàtiques d'un mínim de 20 minuts. La precisió que s'ha volgut assolir és de 7 cm en la component vertical. De fet, la precisió de la mesura ha quedat determinada després de fer la mitjana de totes les observacions i és del rang de 10 cm en la component vertical i de 5 cm en l'horitzontal.

Com que el servei CATNET es recolza en el sistema de referència ETRS89 i, en conseqüència, les altures obtingudes són el·lipsoïdals, s'ha calculat l'ondulació del geoide N associada a cada punt, interpolant 'mitjançant interpolació bilineal' el model de geoide EGM2008D595, per poder determinar l'altitud del senyal respecte al datum altimètric d'Alacant (i conseqüentment del cim).

Finalment, a partir del senyal geodèsic, s'ha realitzat una anivellació geomètrica per a determinar el punt més alt del cim, que havia de ser imperativament un punt natural estable i en cap cas no podia tractar-se d'un element antròpic (construcció humana) o un munt de rocs apilats per la mà humana, i s'ha afegit el desnivell mesurat a la cota del senyal geodèsic.

Així, es pot dir que l'altitud ortomètrica del cim (Hcim) s'ha calculat com: Hcim = (eh - N) + dH, on eh és l'altitud el·lipsoïdal del senyal, N l'ondulació del geoide en la posició del senyal, i dH el desnivell entre el senyal i el punt més alt del cim.